{"id":43205,"date":"2023-12-12T17:51:15","date_gmt":"2023-12-12T16:51:15","guid":{"rendered":"https:\/\/arturamon.com\/antonio-lopez-la-veritat-es-moderna\/"},"modified":"2024-02-06T10:34:12","modified_gmt":"2024-02-06T09:34:12","slug":"antonio-lopez-la-veritat-es-moderna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/arturamon.com\/es\/antonio-lopez-la-veritat-es-moderna\/","title":{"rendered":"Antonio L\u00f3pez: \u201cLa veritat \u00e9s moderna\u201d"},"content":{"rendered":"\n

\u201cLa carne no el enemigo del alma, per\u00f2 el mundo a veces s\u00ed. El mundo es tener que vivir, se te tiene que ver, y renunciar a todo eso es muy dif\u00edcil\u201d, diu Antonio L\u00f3pez<\/h2>\n\n\n\n

Bernat Puigtobella | 30\/11\/2023 | N\u00favol<\/a><\/p>\n\n\n\n

Deia Flaubert que n\u2019hi ha prou amb observar llargament una cosa perqu\u00e8 sigui interessant.\u00a0Antonio L\u00f3pez\u00a0<\/strong>(Tomelloso, Ciudad Real, 1936), el pintor m\u00e9s savi del moviment realista espanyol de la segona meitat del segle XX, coincideix plenament amb l\u2019autor de\u00a0L\u2019\u00e9ducation sentimentale<\/em>\u00a0quan diu: \u201cLo interesante ocurre cerca de ti y solo tienes que saber mirarlo\u201d. \u00c9s doncs la mirada que fa interessants les coses. I \u00e9s el contacte amb la realitat que ens mant\u00e9 de peus a terra.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de les exposicions de Morandi<\/a> i Plensa<\/a>, La Fundaci\u00f3 Catalunya La Pedrera<\/strong> presenta fins al 14 de gener de 2024 la primera mostra monogr\u00e0fica retrospectiva d\u2019Antonio L\u00f3pez a Barcelona. \u00c9s un esc\u00e0ndol que no s\u2019hagi fet fins ara, per\u00f2 ha valgut la pena esperar, perqu\u00e8 l\u2019exposici\u00f3 reuneix un centenar d\u2019obres que permeten al visitant fer un recorregut per la traject\u00f2ria d\u2019aquest artista al llarg de set d\u00e8cades de pintura, escultura i dibuix,  des de les primeres obres de joventut, dels anys cinquanta, fins a l\u2019actualitat.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019exposici\u00f3 s\u2019organitza en blocs tem\u00e0tics, incidint en motius que el pintor ha desplegat al llarg dels anys i han marcat l\u2019evoluci\u00f3 de la seva obra: els interiors dom\u00e8stics, els paisatges, les natures mortes, la figura humana o les vistes urbanes, principalment de Madrid, per\u00f2 tamb\u00e9 del seu poble natal, Tomelloso.<\/p>\n\n\n\n

El mateix pintor s\u2019ha mostrat entusiasta davant la retrospectiva.\u201dEsta exposici\u00f3n me ha ense\u00f1ado mucho sobre mi propio trabajo, ha sido reveladora. En la disposici\u00f3n de las obras hay unos quiebros que te permiten acceder a unas zonas m\u00e1s profundas\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de visitar la seva exposici\u00f3 (dues vegades) i de llegir moltes entrevistes, m\u2019adono que m\u2019enamora tant el seu art com em fascina el seu discurs: \u201cYo no puedo inventar. El pintor figurativo pinta lo que tiene delante. Si est\u00e1 en Madrid pinta Madrid, Si est\u00e1 en la Mancha, pinta la Mancha\u201d. Com apuntava\u00a0Artur Ramon<\/strong>\u00a0en presentar l\u2019exposici\u00f3, per Antonio L\u00f3pez la forma i l\u2019emoci\u00f3 estan per sobre de les idees. Domina per damunt de tot un amor per la realitat.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Antonio Lopez a la Pedrera amb algunes de les escultures exposades | \u00a9 Fundaci\u00f3 Catalunya La Pedrera<\/p>\n\n\n\n

Com ja vam poder comprovar amb El sol del membrillo<\/em>, el film que V\u00edctor Erice<\/strong> va dedicar al pintor manxec, Antonio L\u00f3pez treballa els seus quadres fins a l\u2019extenuaci\u00f3, conscient que una obra mai s\u2019acaba, sin\u00f3 que topa amb els l\u00edmits de les seves possibilitats. Si analitzem la cronologia dels quadres de l\u2019exposici\u00f3 veurem que hi ha peces que ha trigat anys a donar per acabades. Fins i tot hi podreu veure un retrat de la seva dona Mari, iniciat l\u2019any 2021, que encara est\u00e0 en proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

En una roda de premsa i una visita guiada posterior a l\u2019exposici\u00f3, Antonio L\u00f3pez ens ha parlat dels seus inicis i anys de formaci\u00f3 a la Escuela de Bellas Artes. Va comen\u00e7ar de ben petit fent ninots amb llapis i paper. El seu tiet, que tamb\u00e9 es deia Antonio L\u00f3pez i era pintor com ell, el veia dibuixar per\u00f2 no li deia mai res. El dibuix va lligat a l\u2019amor a la forma, diu L\u00f3pez, i constata que a Espanya el dibuix no t\u00e9 tan cos com a It\u00e0lia o Alemanya. Goya<\/strong> va dibuixar, Salvador Dal\u00ed<\/strong> tamb\u00e9, per\u00f2 de Zurbar\u00e1n<\/strong>, per exemple, no tenim dibuixos. El dibuix existeix des de sempre i no necessita el color. Els nens dibuixen. El dibuix \u00e9s una meravella perqu\u00e8 \u00e9s simple, abstracte, per\u00f2 l\u2019has de sentir complet. \u00c9s un invent de l\u2019home, com el relleu, que tamb\u00e9 es un invent tan antic com les coves d\u2019Altimira, diu L\u00f3pez.<\/p>\n\n\n\n

El quadre m\u00e9s antic de l\u2019exposici\u00f3 es remunta a l\u2019any 1953. Aleshores L\u00f3pez era un estudiant de Belles Arts i en plena dictadura franquista no li resultava f\u00e0cil trobar referents que l\u2019ajudessin a entendre l\u2019art modern. Anava sovint al Museu del Prado, per\u00f2 amb aix\u00f2 no n\u2019hi havia prou per copsar cap on anava l\u2019art contemporani: \u201cEra un enigma que yo quer\u00eda descifrar para entender lo que ten\u00eda que hacer\u201d.<\/p>\n\n\n\n

L\u00f3pez confessa que en aquella \u00e8poca anava al Prado cada setmana i ho contemplava tot devotament, perqu\u00e8 era l\u2019\u00fanic aliment que tenia a l\u2019abast. I quan topava dificultats a l\u2019Escuela de Bellas Artes anava al Prado a buscar respostes, per\u00f2 en aquella \u00e8poca no li va servir de res, perqu\u00e8 no l\u2019entenia, era un llenguatge que li semblava inaccessible. \u201cTodo te lo juegas en los primeros a\u00f1os. Si no construyes un camino pronto, te hundes\u201d, diu el pintor. \u201cA mi me cost\u00f3 mucho ver el arte espa\u00f1ol, incluso el gran arte es tan antiret\u00f3rico y despojado de galas y maquillajes que cuesta entenderlo\u201d, diu l\u2019artista.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Rosas de \u00c1vila X, 2014. \u00a9 Antonio L\u00f3pez, VEGAP, Barcelona, 2023.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Picasso<\/strong>, Giorgio de Chirico<\/strong>, Chagall<\/strong> i tamb\u00e9 el primer T\u00e0pies<\/strong> figuratiu el van ajudar a entendre cap on anava l\u2019art modern. Tamb\u00e9 va beure de l\u2019art egipci i de l\u2019escultura grega. I va entendre que el punt de partida havia de ser sempre el m\u00f3n real. Antonio L\u00f3pez compr\u00e8n ben aviat que tot surt de la vida mateixa. \u201cLa verdad es moderna\u201d, conclou el pintor.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1965 va descobrir Andrew Wyeth<\/strong> gr\u00e0cies a la revista Life<\/em> i m\u00e9s tard, l\u2019any 1973 va con\u00e8ixer personalment Francis Bacon<\/strong> a la galeria Marlborough a Madrid, un pintor que no \u00e9s realista per\u00f2 que parteix de la figuraci\u00f3 per descriure el desastre de l\u2019home modern. L\u00f3pez diu que no ha estat mai mit\u00f2man ni va intentar fer amistat amb Bacon, per\u00f2 els quadres de l\u2019artista brit\u00e0nic que va veure al magatzem de la Marlborough el van deixar corpr\u00e8s. Amb tot, L\u00f3pez acaba sempre dient que el m\u00f3n real el salva quan se sent massa agafat per la influ\u00e8ncia de les obres dels altres.<\/p>\n\n\n\n

\u201cCuando yo empec\u00e9, descubr\u00ed que no se trataba solo de copiar, sin\u00f3 de inventar y crear algo propio que no lo pudiera hacer otro por ti, que este trabajo no reside en tener habilidad, ni siquiera cultura, sin\u00f3 una especie de gracia\u201d, diu el mateix artista a les entrevistes que Alberto Anaut<\/strong> ha recollit a Diez hores con Antonio L\u00f3pez<\/em> (La F\u00e1brica), un llibre am\u00e8 i util\u00edssim per entendre el seu pensament. El mateix L\u00f3pez reconeix que el cam\u00ed ha estat llarg: \u201cEl oficio se va haciendo seg\u00fan va transform\u00e1ndose tu pintura. A lo largo de los a\u00f1os sigues incorporando un tipo de conocimientos. Por ejemplo, yo empiezo a medir, y ya no puedo dejar de hacerlo, a partir de los cuarenta y tantos a\u00f1os. Necesito una exactitud de las cosas como punto de partida. Sin esta precisi\u00f3n no puedo ponerme a trabajar. Me paso el tiempo tomando medidas.\u00bfEso te libera de lo in\u00fatil que puede llegar a ser tu trabajo, te libera de la equivocaci\u00f3n? No te libera de nada, per\u00f2 lo tienes que hacer\u201d, confessa L\u00f3pez. A l\u2019exposici\u00f3 de La Pedrera queda molt ben il\u00b7lustrada aquesta obsessi\u00f3 del pintor per mesurar el volum d\u2019objectes i espais, tant en la seva obra pict\u00f2rica com escult\u00f2rica.  <\/p>\n\n\n\n

\"\"
La cena (1971-1980)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L\u2019any 1954 coneix Mar\u00eda Moreno<\/strong> (Mari), una alumna com ell de la Escuela de Bellas Artes, que es convertiria en la seva esposa i en protagonista de molts dels seus quadres. L\u00f3pez reivindica la pintura dels espais interiors dom\u00e8stics, de les les cases on fem vida. \u00bfPer qu\u00e8 a Espanya no veiem la bellesa dels llocs on vivim?, es pregunta el pintor. Les seves dues filles, Mar\u00eda i Carmen, tamb\u00e9 han estat models i apareixen en quadres i escultures que podeu veure a La Pedrera. En aquest sentit, destaca com una de les joies de la mostra el quadre La cena<\/em>, que el pintor va treballar entre 1971 i 1980, i que podeu contemplar al costat dels seus dibuixos preparatoris.  <\/p>\n\n\n\n

L\u2019exposici\u00f3 es tanca amb les obres que ha dedicat a pintar la ciutat de Madrid, tant les que ha fet de la Gran Via estant com des dels afores de la ciutat, sempre des del sud. El pintor observa que a les obres de\u00a0Masaccio<\/strong>\u00a0i altres pintors Quattrocento sempre hi ha una ciutat al fons del quadre, el paisatge de les seves ciutats. Vel\u00e1zquez tamb\u00e9 incorpora elements al fons, hi posa un paisatge per\u00f2 no hi presta gaire atenci\u00f3, no ho considera interessant. \u201cEspa\u00f1a est\u00e1 poco pintada\u201d, diu L\u00f3pez.<\/p>\n\n\n\n

\n