{"id":34646,"date":"2022-10-17T10:32:32","date_gmt":"2022-10-17T08:32:32","guid":{"rendered":"https:\/\/nova.arturamon.com\/susana-solano-objectivar-el-silenci\/"},"modified":"2022-10-17T10:32:32","modified_gmt":"2022-10-17T08:32:32","slug":"susana-solano-objectivar-el-silenci","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/arturamon.com\/es\/susana-solano-objectivar-el-silenci\/","title":{"rendered":"Susana Solano. Objectivar el silenci"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/tempsarts.cat\/author\/pilar_parcerisas_autor\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Pilar Parcerisas<\/a> | 4 d&#8217;Octubre | <a href=\"https:\/\/tempsarts.cat\/arts-visuals\/susana-solano-objectivar-el-silenci\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">El Temps de les Arts<\/a><\/p>\n<h4>L\u2019obra escult\u00f2rica de Susana Solano parla clar a l\u2019espai d\u2019art Artur Ramon amb un di\u00e0leg entre levitat i fortalesa en una mostra que porta per t\u00edtol \u201c<i>Cosas peque\u00f1as y grandes<\/i>\u201c. Hi conviuen dinou escultures i divuit joies, en una cronologia que va des de 1981 fins a l\u2019actualitat. L\u2019exposici\u00f3 no pret\u00e9n de cap manera ser cap antol\u00f2gica, per\u00f2 s\u00ed mostrar alguns referents o constants de la seva escultura des dels anys vuitanta que marquen l\u2019eclosi\u00f3 d\u2019aquesta autora en el panorama de l\u2019escultura contempor\u00e0nia.<\/h4>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span class=\"s1\">Certament, els anys vuitanta van retornar les disciplines art\u00edstiques a les pr\u00e0ctiques espec\u00edfiques de la pintura i l\u2019escultura. De fet, l\u2019escultura no n\u2019havia sortit mai del tot per la seva lentitud en l\u2019execuci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que les po\u00e8tiques pobres i conceptuals l\u2019havien desmaterialitzat, fragmentat, desconstru\u00eft i escampat. La instal\u00b7laci\u00f3 multim\u00e8dia l\u2019havia integrat i retornar a la forma sota noves perspectives i contribucions no era gens f\u00e0cil. \u00c9s un per\u00edode que es recupera l\u2019obra hist\u00f2rica d\u2019algunes mestres de l\u2019escultura, com Juli Gonz\u00e1lez, Jorge Oteiza o Chillida. Es parla de l\u2019escultura del ferro a la qual tornen els joves artistes sortits de Belles Arts. Precisament, algunes obres primerenques de Susana Solano, com<i>\u00a0Enfront<\/i>\u00a0(1981),\u00a0<i>Pont\u00a0<\/i>(1981) o\u00a0<i>Capitell\u00a0<\/i>(1981) es confronten en aquesta exposici\u00f3 a una pe\u00e7a de Juli Gonz\u00e1lez per indicar aquesta relaci\u00f3 temporal. Altres obres antigues de l\u2019autora no presents en aquesta mostra ens parlen de les caixes obertes, metaf\u00edsiques, d\u2019Oteiza.<\/span><\/p>\n<p><span class=\"s1\">Per\u00f2 el maridatge entre aquesta l\u00ednia informal, de la qual s\u2019exposa el bronze\u00a0<i>Tres relleus\u00a0<\/i>(1982) i l\u2019aportaci\u00f3 del minimalisme, el rebuig del pedestal, la conquesta de l\u2019espai, del terra i la paret, i l\u2019experi\u00e8ncia vivencial que Susana Solano impregna de forma secreta les seves escultures, l\u2019han dut a una est\u00e8tica pr\u00f2pia on les escultures s\u00f3n coses i objectiven l\u2019espai. L\u2019obra\u00a0<i>Silencio del sentido\u00a0<\/i>(1993), una caixa reixada penjada a un nivell baix de la paret, ho posa de manifest.<\/span><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/tempsarts.cat\/arts\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/04-img-20220915-173229-temps_arts-768x1024.jpg\" \/><\/p>\n<p><span class=\"s1\">L\u2019any 1986, M. Teresa Blanch qualificava amb encert l\u2019obra de Susana Solano de \u201cmagatzems de vida\u201d. I no sabem per qu\u00e8 les escultures de Susana Solano ens s\u00f3n pr\u00f2ximes, casolanes, ens resulten familiars, tenen una pres\u00e8ncia que no ens \u00e9s estranya. La major part de les escultures que presenta s\u00f3n peces de terra o de paret, exemptes o recolzades en l\u2019arquitectura de la sala. A vegades s\u2019acoblen al s\u00f2col, altres ens conviden a passejar desplegades a terra o a contemplar-les penjades al mur.<\/span><\/p>\n<p><span class=\"s1\">Aquella escultura del ferro de la que es parlava als anys vuitanta s\u2019ha suavitzat. Alumini, magnesi, v\u00edmet, reixa met\u00e0l\u00b7lica,<span class=\"Apple-converted-space\">\u00a0\u00a0<\/span>acer, i plata per a les joies, dona una especial lluminositat a aquest conjunt magn\u00edfic d\u2019obres que prenen un sentit gaireb\u00e9 antropol\u00f2gic, entre el que \u00e9s la nostra cultura occidental, marcada per la ind\u00fastria i la producci\u00f3 metal\u00b7l\u00fargica, i el que s\u00f3n les altres cultures, m\u00e9s artesanals de l\u2019\u00c0frica o de l\u2019Orient Mitj\u00e0. Per aix\u00f2, la mostra s\u2019acompanya d\u2019algunes fotografies de les seves visites a les \u00e8tnies del Sudan, o als conflictes del Iemen. Aquestes visites a altres cultures ha estat sempre una atracci\u00f3 latent en la seva obra. L\u2019escultura \u00e9s quelcom que ens acompanya en la nostra vida, t\u00e9 un car\u00e0cter antropol\u00f2gic, i ens acomboia, objectivament, en tot all\u00f2 que ocupa un espai al nostre entorn. I el primer espai que les coses ocupen \u00e9s la casa. I la casa \u00e9s l\u2019espai dels afectes i les emocions,<span class=\"Apple-converted-space\">\u00a0<\/span>Per aix\u00f2, la reflexi\u00f3 entorn de taules, escales, parets, terra, i coses que ens envolten \u00e9s el que interessa a Susana Solano. \u00c9s tamb\u00e9 el que fa que les seves obres parlin en femen\u00ed, perqu\u00e8 la casa \u00e9s essencialment l\u2019espai femen\u00ed.<\/span><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/tempsarts.cat\/arts\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/03-susana-solano-0079-temps_arts-1024x683.jpg\" \/><\/p>\n<p><span class=\"s1\">Fa uns quants anys, Susana Solano em deia en una entrevista que el que la motivava a treballar era la insatisfacci\u00f3 i que no sabria fer una altra cosa: \u201cEl meu coco est\u00e0 constantment barrinant, per\u00f2 no barrinant en escultures, sin\u00f3 a l\u2019aguait, en alerta, en el que \u00e9s la vida, en el que \u00e9s cada moment. Trobo que \u00e9s bastant malalt\u00eds, per\u00f2 b\u00e9\u2026, per a mi el meu cap \u00e9s m\u00e9s \u00e0gil que el meu f\u00edsic\u201d.<\/span><\/p>\n<p><span class=\"s1\">L\u2019exposici\u00f3 mostra la preocupaci\u00f3 per trobar l\u2019escala, la mida justa de cada obra, en di\u00e0leg amb les altres. Algunes obres expressen cavitats obertes o amagades, com<i>\u00a0Bura II<\/i>\u00a0(2001-2005) en el primer cas, o\u00a0<i>Salgados II\u00a0<\/i>(2001-2002), en el segon. A\u00a0<i>Philip Guston VI\u00a0<\/i>(2014-2015) es permet homenatjar el pintor del post expressionisme abstracte amb el desplegament angelical sobre el terra de planxes d\u2019alumini i magnesi escrites amb gargots subtils.<\/span><\/p>\n<p><span class=\"s1\">Les joies palesen la capacitat de treballar en un altre nivell, encara m\u00e9s \u00edntim que les escultures de major dimensi\u00f3. S\u00f3n composicions m\u00e9s properes i afectuoses: penjolls, fermalls, oberts, tancats, petites esteles de plata que apropen escultura i joiera com havien fet<span class=\"Apple-converted-space\">\u00a0<\/span>Juli Gonz\u00e1lez o Pablo Gargallo.<\/span><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/tempsarts.cat\/arts\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/02-img-20220915-172356-temps_arts-jpg.webp\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/tempsarts.cat\/arts\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/05-img-20220915-172513-temps_arts.jpg\" \/><\/p>\n<p>Susana Solano continua sent la\u00a0<i>Domina\u00a0<\/i>de la seva escultura, de l\u2019espai dom\u00e8stic en qu\u00e8 l\u2019escultura s\u2019objectiva, sense pressa, on el temps deixa espai a la imman\u00e8ncia<span class=\"Apple-converted-space\">\u00a0<\/span>i a<span class=\"Apple-converted-space\">\u00a0<\/span>la construcci\u00f3 del silenci.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Pilar Parcerisas | 4 d&#8217;Octubre | El Temps de les Arts L\u2019obra escult\u00f2rica de Susana Solano parla clar a l\u2019espai d\u2019art Artur Ramon amb un di\u00e0leg entre levitat i fortalesa [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":14,"featured_media":31986,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"link","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[565,698],"tags":[],"class_list":["post-34646","post","type-post","status-publish","format-link","has-post-thumbnail","hentry","category-general-es","category-prensa","post_format-post-format-link"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34646","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/14"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34646"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34646\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31986"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34646"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34646"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34646"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}