{"id":32001,"date":"2022-09-17T11:17:51","date_gmt":"2022-09-17T09:17:51","guid":{"rendered":"https:\/\/nova.arturamon.com\/redescobrir-torres-garcia\/"},"modified":"2024-12-09T14:03:21","modified_gmt":"2024-12-09T13:03:21","slug":"redescobrir-torres-garcia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/arturamon.com\/es\/redescobrir-torres-garcia\/","title":{"rendered":"Redescobrir Torres-Garc\u00eda"},"content":{"rendered":"<p>Marina Torras | 8 de setembre de 2022 | <a href=\"https:\/\/www.diarideterrassa.com\/cultura-ocio\/2022\/09\/08\/redescobrir-torres-garcia\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Diari de Terrassa<\/a><\/p>\n<h2>El terrassenc Joan Carreras cedeix a l\u2019Ajuntament un quadre fins ara desconegut del pintor uruguai\u00e0-catal\u00e0 Joaquim Torres-Garc\u00eda, que va viure a Terrassa. Al quadre se li atribueix el nom de \u201cLa Terrassa Industrial\u201d i \u00e9s el s\u00edmbol d\u2019un intercanvi de regals amistosos amb el poeta Joan Salvat-Papasseit<\/h2>\n<p>Una troballa \u00fanica podria revolucionar la traject\u00f2ria art\u00edstica de\u00a0<strong>Joaquim Torres-Garc\u00eda,<\/strong>\u00a0pintor originari d\u2019Uruguai que va habitar a Terrassa durant part de la seva vida i del qual conservem vestigis, com els quatre murals pintats al fresc presentats a la FACT Cultural i al MNACTEC.\u00a0<strong>Joan Carreras Blasi,<\/strong>\u00a0terrassenc de 90 anys, ha investigat l\u2019obra de l\u2019autor durant bona part de la seva vida, i recentment ha contactat amb l\u2019Ajuntament de Terrassa per mostrar a la ciutat\u00a0<strong>un quadre fins ara desconegut<\/strong>\u00a0del pintor, que tant Joan Carreras com el seu fill, en\u00a0<strong>Xavier,<\/strong>\u00a0han aconseguit\u00a0<strong>autentificar<\/strong>\u00a0despr\u00e9s de 40 anys de recerca.<\/p>\n<p>El quadre \u00e9s una obra original de Joaquim Torres-Garc\u00eda de l\u2019any 1916, que l\u2019autor va regalar al seu amic poeta\u00a0<strong>Joan Salvat-Papasseit<\/strong>\u00a0el 23 d\u2019agost de 1917. Aquestes conclusions s\u2019han extret despr\u00e9s de la investigaci\u00f3 de la fam\u00edlia i de les veus expertes de l\u2019historiador d\u2019art i galerista de Barcelona\u00a0<strong>Artur Ramon<\/strong>, que ha acompanyat l\u2019obra d\u2019una\u00a0<strong>certificaci\u00f3 de l\u2019autenticitat<\/strong>\u00a0de l\u2019obra l\u2019any 2012, quan ambd\u00f3s Carreras, pare i fill, van fer-li la consulta; i de l\u2019an\u00e0lisi realitzat per\u00a0<strong>ACTIO Art i Ci\u00e8ncia<\/strong>, de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya, que va tenir en compte aspectes t\u00e8cnics com els pigments utilitzats i el tra\u00e7.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.diarideterrassa.com\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/WhatsApp-Image-2022-09-07-at-18.18.10-700x525.jpeg\" \/><\/p>\n<p>Entre algunes curiositats per donar suport a l\u2019autenticitat del quadre; el p\u00e8rit Artur Ramon, a m\u00e9s, va concloure que el quadre havia estat pintat per alg\u00fa\u00a0<strong>esquerr\u00e0,<\/strong>\u00a0mateixa caracter\u00edstica que compartia Torres-Garc\u00eda. La hist\u00f2ria de l\u2019estudi del quadre ha continuat en el llibre \u201cJoan Salvat-Papasseit\u201d, l\u2019\u00faltima biografia del poeta, que han publicat Ferran Aisa i Mel Vidal, on es cita el dia que Salvat va rebre de Torres-Garc\u00eda l\u2019obsequi del quadre.<\/p>\n<p>La passi\u00f3 per la pintura corre per les venes dels Carreras. La fam\u00edlia va obrir\u00a0<strong>Galeria Dof\u00ed-Art<\/strong>\u00a0a Terrassa a la d\u00e8cada del 1970, per fomentar els pintors locals. Tot i que va durar poc temps, van aconseguir redescobrir quadres desconeguts d\u2019<a href=\"https:\/\/arturamon.com\/es\/autor\/rusinol-santiago\/\">autors catalans, com de Santiago Rusi\u00f1ol<\/a>. El tiet d\u2019en Xavier Carreras va adquirir en un mercat de puces de Barcelona un retaule i unes fotografies, que posteriorment amb en Joan Carreras va comprovar que eren un intercanvi amist\u00f3s entre Torres-Garc\u00eda i Salvat Papasseit. El pintor li hauria ofert al poeta a casa del primer, a<strong>\u00a0Mon Rep\u00f2s<\/strong>, a la nostra ciutat.<\/p>\n<h2>UNA AL\u00b7LEGORIA A TERRASSA<\/h2>\n<p>Es tracta d\u2019una<strong>\u00a0pintura a l\u2019oli<\/strong>\u00a0sobre un tauler, sense signatura i sense datar; de 51\u00d770,50 cm. La hist\u00f2ria de la pintura es va iniciar el dia que, acompanyat pels seus amics del \u201cGremi d\u2019Artistes\u201d, Joaquim Torres-Garc\u00eda es va oferir a l\u2019Ajuntament de la ciutat de Terrassa per decorar una escola p\u00fablica en construcci\u00f3: el\u00a0<strong>Grup Escolar Torrella<\/strong>. Aix\u00ed \u00e9s com en aquest tauler es conserva el projecte del mural que estava destinat a la decoraci\u00f3 del col\u00b7legi Torrella. Se li atribueix el nom d\u2019\u201d<strong>Al\u00b7legoria a la ciutat de Terrassa\u201d o \u201cLa Terrassa Industrial\u201d.<\/strong><\/p>\n<p>Despr\u00e9s que el projecte fes fallida, Torres-Garc\u00eda va regalar-lo a Salvat Papasseit, qui al seu torn va agrair-li amb cartes. Al quadre es poden recon\u00e8ixer elements caracter\u00edstics de la nostra ciutat, com el\u00a0<strong>sanatori antitubercul\u00f3s de Torrebonica<\/strong>, on s\u2019ha demostrat que el poeta Salvat-Papasseit va estar ingressat; l<strong>es esgl\u00e9sies de Sant Pere, les naus de Vapor Aymerich i Sant Lloren\u00e7 del Munt<\/strong>, entre altres.<\/p>\n<p>L\u2019element principal \u00e9s el concepte de l\u2019equilibri, representat per les balances que aguanta la representaci\u00f3 del savi\u00a0<strong>Cle\u00f3bulo de Lindo.<\/strong>\u00a0\u00c9s dels \u00faltims quadres que Torres-Garc\u00eda va pintar abans de marxar de Terrassa, i dels \u00faltims en els quals va emprar l\u2019estil figuratiu, a m\u00e9s de ser propi del corrent noucentista.<\/p>\n<p>Ara, la fam\u00edlia Carreras ha cedit temporalment el quadre a l\u2019Ajuntament per tal que pugui ser exposat, tot i que encara no s\u2019ha decidit quin ser\u00e0 l\u2019espai. \u201cE<strong>l desig del meu pare \u00e9s que tothom pugui veure l\u2019obra in\u00e8dita de Joaquim Torres Garcia.<\/strong>\u00a0Li fa molta il\u00b7lusi\u00f3\u201d, expressa en Xavier Carreras. La idea \u00e9s que tant el quadre original com les cartes de Joan Salvat-Papasseit a Joaquim Torres-Garc\u00eda puguin ser exposades conjuntament. A m\u00e9s, pare i fill preparen una\u00a0<strong>novel\u00b7la gr\u00e0fica<\/strong>\u00a0que recull les curiositats dels dos artistes, on es podr\u00e0 llegir la relaci\u00f3 d\u2019amistat entre ells i el pas de Salvat-Papasseit pel sanatori de Torrebonica.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.diarideterrassa.com\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/WhatsApp-Image-2022-09-07-at-19.13.12-525x700.jpeg\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.diarideterrassa.com\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/WhatsApp-Image-2022-09-07-at-19.13.14-525x700.jpeg\" \/><\/p>\n<p>Llibretes d\u2019en Torres Garcia<\/p>\n<h2>LES VEUS EXPERTES ES CONTRADIUEN<\/h2>\n<p>Altres experts terrassencs consideren que la\u00a0<strong>Fundaci\u00f3n Torres Garcia<\/strong>\u00a0\u00e9s qui pot autentificar l\u2019obra. Joan Carreras va acudir a\u00a0<strong>Eduard Vives<\/strong>, antic director del Centre Cultural i estudi\u00f3s de la traject\u00f2ria del pintor en el seu pas per Terrassa, perqu\u00e8 valor\u00e9s el quadre. Vives no considerava que pogu\u00e9s certificar-ho, i amb l\u2019historiador\u00a0<strong>Dom\u00e8nech Ferran<\/strong>\u00a0van argumentar per escrit que l\u2019estil s\u2019assemblava al de l\u2019autor, per\u00f2 que podria ser d\u2019un deixeble. Xavier Carreras va contactar amb la Fundaci\u00f3n, per\u00f2 al demanar-los que enviessin el quadre a Uruguay va desestimar la idea.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Marina Torras | 8 de setembre de 2022 | Diari de Terrassa El terrassenc Joan Carreras cedeix a l\u2019Ajuntament un quadre fins ara desconegut del pintor uruguai\u00e0-catal\u00e0 Joaquim Torres-Garc\u00eda, que [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":14,"featured_media":31998,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"link","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[565,698],"tags":[],"class_list":["post-32001","post","type-post","status-publish","format-link","has-post-thumbnail","hentry","category-general-es","category-prensa","post_format-post-format-link"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32001","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/14"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32001"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32001\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":44969,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32001\/revisions\/44969"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31998"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32001"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32001"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32001"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}