{"id":31939,"date":"2022-09-09T17:39:40","date_gmt":"2022-09-09T15:39:40","guid":{"rendered":"https:\/\/nova.arturamon.com\/jaume-barrachina-homenot\/"},"modified":"2022-09-09T17:39:40","modified_gmt":"2022-09-09T15:39:40","slug":"jaume-barrachina-homenot","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/arturamon.com\/es\/jaume-barrachina-homenot\/","title":{"rendered":"Jaume Barrachina, homenot"},"content":{"rendered":"

Albert Velasco | El Punt Avui<\/a><\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n

Era un historiador de l\u2019art excepcional, \u00fanic, amb una cultura inabastable i una mem\u00f2ria prodigiosa<\/span><\/h3>\n<\/div>\n
\n

Diu encertadament en Bonaventura Bassegoda que si Josep Pla i Jaume Barrachina haguessin coincidit en un determinat temps, el primer li hauria dedicat un dels seus Homenots<\/i>. Era alg\u00fa especialment vinculat a l\u2019Empord\u00e0, a m\u00e9s d\u2019una de les poques persones que podien presentar-se a El Bulli sense avisar i li paraven taula. Amb aquestes dues credencials segur que qui desconegui de qui parlo tindr\u00e0 curiositat per saber-ho. Amb en Jaume pagava la pena veure passar el temps amb un cigar hav\u00e0 a la m\u00e0, sempre despr\u00e9s d\u2019un \u00e0pat pantagru\u00e8lic regat amb vins selectes. Era un historiador de l\u2019art excepcional, \u00fanic, amb una cultura inabastable i una mem\u00f2ria prodigiosa que li atorgaven una capacitat de conversa amb registres infinits. Podies parlar amb ell de Flaubert, de Josep Pla i molta altra bona literatura, actual i no tant; o d\u2019hist\u00f2ria de l\u2019art medieval i de pintura espanyola del segle d\u2019or, perqu\u00e8 de tot en sabia. La gastronomia era una de les seves debilitats, i no fallava mai en la seva peregrinaci\u00f3 anual a la Borgonya en temps de verema. Un cop va dir-me que em portaria a un lloc, no recordo on, a menjar uns ous de guatlla servits en unes culleretes de plata del segle XVI, cosa que el satisfeia especialment perqu\u00e8 barrejava dos dels seus mons. No va poder ser, i tampoc vam arribar a culminar una excursi\u00f3 a Llan\u00e7\u00e0 per menjar una bullabessa que estava programada.<\/p>\n

Jaume Barrachina va ser durant m\u00e9s de quaranta anys director i conservador del Museu del Castell de Peralada, \u00e9s a dir, el museu on es conserven les col\u00b7leccions d\u2019art de la fam\u00edlia Suqu\u00e9-Mateu, a m\u00e9s de la seva c\u00e8lebre biblioteca. Aquella resid\u00e8ncia senyorial era gaireb\u00e9 com casa seva i visitar-la amb ell era un luxe. Coneixia la intrahist\u00f2ria de cadascuna de les peces com ning\u00fa, i les explicava amb la passi\u00f3 d\u2019un nen enjogassat. Mentre ho feia, aquells ulls clars i petits, d\u2019entremaliat, s\u2019il\u00b7luminaven i t\u2019enlluernaven, i aquella tan caracter\u00edstica veu d\u2019obo\u00e8 \u2013manllevo l\u2019expressi\u00f3 de l\u2019amic Artur Ramon\u2013 ressonava aguda per les parets de les estances. Ell era, tanmateix, la pe\u00e7a m\u00e9s important de la col\u00b7lecci\u00f3, per l\u2019excepcionalitat que el definia, per la raresa del seu ser, per la qualitat dels coneixements que atresorava.<\/p>\n

Els Suqu\u00e9-Mateu eren conscients del que tenien en la persona del Jaume. El valoraven i li demostraven reconeixement, perqu\u00e8 era el millor custodi que podia tenir la fabulosa col\u00b7lecci\u00f3 que posseeixen. Ho han demostrat novament amb el finan\u00e7ament d\u2019un llibre d\u2019homenatge en qu\u00e8 diferents col\u00b7legues i amics hem escrit en remembran\u00e7a del Jaume (Passi\u00f3 per l\u2019art d\u2019alta \u00e8poca. Estudis en record de Jaume Barrachina Navarro<\/i>, Peralada, Fundaci\u00f3 Castell de Peralada, 2022). Es tracta d\u2019un volum coral a cura de Bonaventura Bassegoda i Maribel Gonz\u00e1lez que aplega els estudis de catorze autors que enfilen els camins per on va transitar el Jaume, que s\u00f3n, principalment, els de l\u2019art medieval i la hist\u00f2ria del col\u00b7leccionisme. A banda, el llibre inclou un text in\u00e8dit de l\u2019homenatjat i un recull de tota la seva bibliografia publicada, que \u00e9s especialment valu\u00f3s perqu\u00e8 ell no s\u2019havia preocupat de redactar el seu curr\u00edculum \u2013mai li va ser necessari\u2013. L\u2019obra va presentar-se a la biblioteca del castell de Peralada el diumenge 24 de juliol i, en acabar, vam anar a celebrar-ho com a ell li hauria plagut, gaudint de bones viandes i caldos, amb barrets de la seva col\u00b7lecci\u00f3 presidint cadascuna de les taules.<\/p>\n

No cal insistir que aquesta publicaci\u00f3 era del tot pertinent, perqu\u00e8 el protagonista havia fet m\u00e8rits suficients per mer\u00e8ixer-la. En Jaume va traspassar el 2020, per\u00f2 no va voler marxar sense deixar organitzat el seu llegat material, especialment, tot all\u00f2 relatiu a la seva col\u00b7lecci\u00f3 personal, que era ben variada i de contingut ecl\u00e8ctic. Hi sobresortien peces d\u2019escultura medieval, per\u00f2 tamb\u00e9 dibuixos i altres tipus d\u2019objectes. A les darreres voluntats no va oblidar-se del museu que havia gestionat durant tants anys, al qual ha llegat les millors obres de la seva col\u00b7lecci\u00f3, com els fragments escult\u00f2rics procedents de la portalada rom\u00e0nica de Sant Pere de Rodes, una rar\u00edssima creu processional g\u00f2tica pintada pel Mestre de la Porci\u00fancula, o diferents olis de Francisco Camilo, Antonio Fr\u00edas Escalante i Antoni Viladomat. Algunes d\u2019aquestes obres s\u2019han instal\u00b7lat en una de les capelles del castell que el personal del museu, ir\u00f2nicament, ha batejat com a \u201ccapella de Sant Jaume Barrachina\u201d, cosa que segurament l\u2019hauria fet riure per l\u2019enginy de la proposta.<\/p>\n

Els que ens dediquem a la hist\u00f2ria del col\u00b7leccionisme sabem que els col\u00b7leccionistes esdevenen immortals a trav\u00e9s de les seves col\u00b7leccions. El Jaume n\u2019era conscient, i amb aquesta cessi\u00f3 ha volgut viure per sempre m\u00e9s al museu que tantes satisfaccions li ha donat. No se m\u2019acut un final m\u00e9s escaient.<\/p>\n

*Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Albert Velasco | El Punt Avui Era un historiador de l\u2019art excepcional, \u00fanic, amb una cultura inabastable i una mem\u00f2ria prodigiosa Diu encertadament en Bonaventura Bassegoda que si Josep Pla […]<\/p>\n","protected":false},"author":14,"featured_media":31936,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"link","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[565,698],"tags":[],"class_list":["post-31939","post","type-post","status-publish","format-link","has-post-thumbnail","hentry","category-general-es","category-prensa","post_format-post-format-link"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31939","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/14"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31939"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31939\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31936"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31939"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31939"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31939"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}