{"id":31873,"date":"2022-07-08T19:37:49","date_gmt":"2022-07-08T17:37:49","guid":{"rendered":"https:\/\/nova.arturamon.com\/leopold-samso-fotograf-tan-lluny-tan-a-prop\/"},"modified":"2022-07-08T19:37:49","modified_gmt":"2022-07-08T17:37:49","slug":"leopold-samso-fotograf-tan-lluny-tan-a-prop","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/arturamon.com\/es\/leopold-samso-fotograf-tan-lluny-tan-a-prop\/","title":{"rendered":"Leopold Sams\u00f3, fot\u00f2graf. Tan lluny, tan a prop"},"content":{"rendered":"

4 de juliol de 2022 | Pilar Parcerisas | El Temps de les Arts<\/a><\/p>\n

Fa uns mesos Leopold Sams\u00f3 ens sorprenia amb un portafolis de fotografies amb el t\u00edtol \u201cL\u2019equilibri de l\u2019ombra<\/i>\u201c, on ressonen sens dubte les paraules elogioses a l\u2019ombra de l\u2019escriptor japon\u00e8s Junichiro Tanizahi: \u201cA Occident, el m\u00e9s poder\u00f3s aliat de la bellesa ha estat sempre la llum. En canvi, en l\u2019est\u00e8tica tradicional japonesa l\u2019essencial \u00e9s captar l\u2019enigma de l\u2019ombra\u201d.<\/h4>\n

Si aquest portafolis ens parla de la bellesa concentrada en la densitat de l\u2019ombra en fragments de paisatges que sovint es presenten com pures abstraccions en blanc i negre, ara la galeria Artur Ramon Art en la seva programaci\u00f3 que contrasta\u00a0\u00a0<\/span>l\u2019art contemporani i les antiguitats, ha fet una aposta per l\u2019obra fotogr\u00e0fica de Leopold Sams\u00f3 amb una cinquantena de fotografies que s\u2019exposen amb el t\u00edtol d\u2019El\u00a0<\/i><\/em>fons de l\u2019esguard,\u00a0<\/i>un t\u00edtol que ens porta a la mirada interior i observadora del fot\u00f2graf, aquella que al darrere de la c\u00e0mera es pregunta quins s\u00f3n els valors que pot aportar una mirada mediatitzada per una m\u00e0quina.<\/span><\/p>\n

Leopold Sams\u00f3 porta m\u00e9s de cinquanta anys treballant la fotografia i si b\u00e9 la seva carrera comen\u00e7\u00e0 en l\u2019\u00e0mbit publicitari amb Enric Gras als anys seixanta, en qu\u00e8 destaca ja un retrat de Salvador Dal\u00ed, la seva brillant carrera publicit\u00e0ria no li ha impedit desenvolupar un treball personal com a fot\u00f2graf d\u2019una singularitat que el fan dif\u00edcilment comparable a altres mirades fotogr\u00e0fiques que coneixem. Sempre ha estat a prop de l\u2019art, dels artistes i d\u2019un esguard est\u00e8ticament natural. Com a apunt anecd\u00f2tic, per\u00f2 significatiu, els seus joves assistents en fotografia han estat l\u2019artista visual Franc Aleu, amb qui ha compartit recentment un viatge als paisatges ignots d\u2019Isl\u00e0ndia, i Ferran Barenblit, exdirector del MACBA.<\/span><\/p>\n

Els anys vuitanta va dur a terme un seguit de fotografies d\u2019artistes en el context d\u2019aquella Barcelona que despertava del malson franquista. Oca\u00f1a al seu pis modernista amb el seu gat, Pau Riba amb els seus fills a la banyera, Jaume Plensa, Evru (Zush), Barcel\u00f3 quan pintava la c\u00fapula del Mercat de les Flors, Rafael Tous i Isabel de Pedro a l\u2019acabat d\u2019estrenar Metr\u00f2nom, Cesc Gelabert assajant, el pintor Antonio L\u00f3pez, entre altres, formen un retrat m\u00faltiple d\u2019aquells anys innocents, d\u2019una Barcelona amb esperan\u00e7a.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Si d\u2019aix\u00f2 parla l\u2019exposici\u00f3 a l\u2019Artur Ramon, tamb\u00e9 hi ha sorpresa pel retrat de la \u201cBarcelona canalla\u201d, aquella que es movia amb llibertat, sense normativa, on un repartidor de diaris podia asseure\u2019s en un carret\u00f3 sobre la pila dels diaris a repartir al costat de cartells de \u201cVisca el PSUC\u201d o alg\u00fa fer migdiada en una xarxa lligada entre dos fanals de les Rambles o festejar a l\u2019edat madura en un banc de persiana al carrer davant la indifer\u00e8ncia dels que els acompanyen. L\u2019observaci\u00f3 \u00e9s la clau, el que no vol dir \u201cindifer\u00e8ncia\u201d. Sams\u00f3 sempre busca trobar la dist\u00e0ncia justa, no pas la correcta, sin\u00f3 simplement la seva, entre el fons del seu esguard i l\u2019objectiu observat. Tan lluny, tan a prop, seria potser la mesura que definiria la dist\u00e0ncia amb la qual Sams\u00f3 quadra la relaci\u00f3 \u00edntima i distant alhora amb l\u2019objecte fotografiat com una actitud no nom\u00e9s en la professi\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9 davant la vida.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

La seva fotografia no t\u00e9 res a veure amb la po\u00e8tica de l\u2019instant, sin\u00f3 m\u00e9s aviat en l\u2019est\u00e8tica i la po\u00e8tica de la perman\u00e8ncia. La densitat, el \u201cpunctum\u201d s\u2019est\u00e9n per tot l\u2019espai fotogr\u00e0fic. Aquesta densitat que caracteritza la seva mirada fotogr\u00e0fica \u00e9s temporal per aconseguir la intemporalitat. Amb els retrats estableix una mirada c\u00f2mplice que implica un temps de preparaci\u00f3 fins que la posa esdev\u00e9 totalment natural. Per aix\u00f2, si en la publicitat \u2013 com ell diu \u2013 la sofisticaci\u00f3 ha d\u2019apar\u00e8ixer natural, aquest \u00e9s un bon cam\u00ed d\u2019entrenament per a l\u2019obra personal d\u2019aquest fot\u00f2graf que juga amb la contemplaci\u00f3 i la fascinaci\u00f3 pel temps.<\/span><\/p>\n

Deixar que les coses siguin, que les persones es presentin com saben estar en aquest m\u00f3n, que la natura respiri. La seva est\u00e8tica, doncs, no respon a les qualitats de l\u2019aparell fotogr\u00e0fic, que tamb\u00e9 importen, sin\u00f3 a la mirada interior del fot\u00f2graf, que deixa que les emocions flueixin, i on es conciten l\u2019esperit lliure, la contemplaci\u00f3, la ironia, el joc, l\u2019espai, l\u2019escenografia, l\u2019arquitectura, la llum i la foscor.<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 si hi ha un altre factor que, a part de l\u2019espai i el temps \u2013l\u2019escenografia i la dimensi\u00f3 temporal\u2013 que pot niar dins la fotografia, \u00e9s la llum. La llum natural fascina aquest fot\u00f2graf. Escurar la capacitat de la llum, for\u00e7ar-la a l\u2019extrem per dotar la fotografia d\u2019un dramatisme quan conv\u00e9 \u2013 com en les fotografies de l\u2019actor i mim Albert Vidal, \u00e9s un dels seus triomfs. Escanyar la llum sense prendre-li un bri de natura \u00e9s el\u00a0\u00a0<\/span>que aconsegueix amb aquestes fotografies dedicades a la gesticulaci\u00f3 d\u2019aquest mim extraordinari.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
\n<\/a><\/p>\n

En Leopold Sams\u00f3 la fotografia esdev\u00e9 una mena de ritual, un gest natural i maquinal que acaba en rep\u00f2s i silenci, que va de l\u2019instant fugisser a l\u2019acte que roman, com un miracle entre una realitat que viatja de l\u2019ef\u00edmer a l\u2019immutable.<\/span><\/p>\n

No \u00e9s estrany, doncs, la seva atracci\u00f3 pel Renaixement, per l\u2019humanisme matem\u00e0tic i les regles teatrals i posada en escena que aquesta \u00e8poca de creaci\u00f3 art\u00edstica i cient\u00edfica introdu\u00ed en la pintura. Si l\u2019il\u00b7lusionisme de la perspectiva va ser l\u2019invent m\u00e0xim del Renaixement, no \u00e9s gaire lluny dels secrets de la fotografia. Sams\u00f3 confessa que abans de tirar una fotografia sovint solia fer un dibuix o un croquis previ. La seducci\u00f3 dels jocs de m\u00e0gia en el jove Sams\u00f3 diuen molt en favor de l\u2019entrada de la seva mirada a la caixa fosca.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Leopold Sams\u00f3 es defineix com un estoic, all\u00e0 on es troben la l\u00f2gica, la f\u00edsica i l\u2019\u00e8tica, una filosofia antiga per aplicar als dies convulsos de la contemporane\u00eftat que permet al fot\u00f2graf tenir la tempran\u00e7a suficient per abordar l\u2019objecte a fotografiar amb tranquil\u00b7litat d\u2019\u00e0nima. Aquest esto\u00efcisme potser es veu m\u00e9s clar davant els pertorbadors paisatges de la Isl\u00e0ndia que ha fotografiat recentment i dels que l\u2019exposici\u00f3\u00a0El fons de l\u2019esguard<\/i>\u00a0n\u2019ofereix un tast.<\/span><\/p>\n

Els seus arxius personals han estat amagats molt de temps a ulls p\u00fablics, i ara es descobreixen els seus retrats d\u2019artistes dels anys vuitanta i algunes fotografies d\u2019aquesta \u201cBarcelona canalla\u201d que a vegades els habitants que l\u2019han coneguda enyoren amb malenconia. Per\u00f2 Leopold Sams\u00f3 ha viatjat molt\u00edssim pel m\u00f3n, per l\u2019Am\u00e8rica Llatina, a l\u2019Amazones, en paisatges ignots, d\u2019Andalusia, Portugal, i tants altres.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La seva donaci\u00f3 d\u2019una setantena de retrats al MNAC i un conjunt de fotografies al MACBA mostren la seva generositat i se\u2019ns fa estrany que uns arxius tan interessants i amb una mirada tan singular i potent no hagi vist encara cap retrospectiva completa del seu treball com a fot\u00f2graf. Potser massa anys de dedicaci\u00f3 al silenci de la mirada.<\/span><\/p>\n

\n
<\/span><\/p>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

4 de juliol de 2022 | Pilar Parcerisas | El Temps de les Arts Fa uns mesos Leopold Sams\u00f3 ens sorprenia amb un portafolis de fotografies amb el t\u00edtol \u201cL\u2019equilibri […]<\/p>\n","protected":false},"author":14,"featured_media":31869,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"link","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[565,698],"tags":[],"class_list":["post-31873","post","type-post","status-publish","format-link","has-post-thumbnail","hentry","category-general-es","category-prensa","post_format-post-format-link"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31873","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/14"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31873"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31873\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31869"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31873"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31873"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31873"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}