{"id":31443,"date":"2022-06-02T19:13:43","date_gmt":"2022-06-02T17:13:43","guid":{"rendered":"https:\/\/nova.arturamon.com\/la-bellesa-captiva-dels-jardins\/"},"modified":"2024-12-09T14:04:39","modified_gmt":"2024-12-09T13:04:39","slug":"la-bellesa-captiva-dels-jardins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/arturamon.com\/es\/la-bellesa-captiva-dels-jardins\/","title":{"rendered":"La bellesa captiva dels jardins"},"content":{"rendered":"

Marta Pasarin | 30 de maig de 2022 | Catorze<\/a><\/p>\n

La galeria Artur Ramon Art reuneix\u00a0diferents episodis dels espais verds en una exposici\u00f3<\/h4>\n

Cada vegada que els mercuris s\u2019enfilen alegrement, es fa palesa la manca d\u2019espais verds a la ciutat de Barcelona. Hem sobrepassat els 30 graus cent\u00edgrads i aix\u00f2 ens ha fet buscar racons d\u2019ombra als parcs i jardins de la ciutat. Passejant pel carrer Bail\u00e8n, al n\u00famero 19, topes amb un aparador que \u00e9s com un cop d\u2019aire fresc. Una escultura de marbre de Giuseppe Lazzerini (1831-1895) que representa\u00a0Pales<\/em>, la deessa romana patrona dels pastors, donant menjar a un xaiet, llueix davant d\u2019una cortina de fulles verdes refrescant.<\/p>\n

Amb una presentaci\u00f3 com aquesta, es fa dif\u00edcil de no entrar (teniu fins al 22 de juliol) a\u00a0La bellesa captiva<\/a><\/em>, a la galeria\u00a0Artur Ramon Art<\/a>. Podr\u00edem comparar el muntatge, comissariat per Ignasi Somovilla, amb un oasi enmig de la ciutat. No es tracta d\u2019un jard\u00ed qualsevol, ja que, gr\u00e0cies a l\u2019enorme varietat d\u2019estils, autors, suports i \u00e8poques, descobrim diferents episodis de la hist\u00f2ria del jard\u00ed i escenes que podem haver vist o viscut en un parc.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Giuseppe Lazzerini, Pales, deesa dels pastors, c. 1850. Marbre de Carrara, 110 x 90 x 68 cm.<\/p><\/div>\n

Un bon exemple \u00e9s el quadre d\u2019Isidre Nonell (1872-1911) en qu\u00e8 es veu una parella besant-se apassionadament en un rac\u00f3 d\u2019un parc p\u00fablic mentre, en primer pla, un senyor fa cara d\u2019indifer\u00e8ncia amb actitud passiva. Juntament amb altres pintures d\u2019escenes tamb\u00e9 inspirades en el parisenc jard\u00ed de Luxemburg, ens expliquen que, entorn del segle XIX i XX, el parc era l\u2019equivalent actual del Tinder. Cal recon\u00e8ixer que, malgrat que avui tots podem fer \u00fas de l\u2019aplicaci\u00f3 per ca\u00e7ar l\u2019amor, \u00e9s possible que molts de nosaltres haguem viscut alguna hist\u00f2ria er\u00f2tica en un parc.<\/p>\n

Fins i tot podrem viatjar a l\u2019Orient gr\u00e0cies a l\u2019empremta de William Chambers (1723-1796). Aquest arquitecte angl\u00e8s, despr\u00e9s d\u2019amarar-se de la cultura xinesa, va tornar a casa i va fer una rentada de cara als jardins de Londres. Va substituir l\u2019est\u00e8tica barroca, caracteritzada per l\u2019abusiu ornament i la geometria, per la imitaci\u00f3 (inventada) de la natura, a base de l\u00ednies sinuoses, llacs artificials i petits temples. Una mostra \u00e9s el moble exposat que imita la laca xinesa, tot embolcallant-se de colors vermells i daurats.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Josep Maria Subirachs, Pl\u00e0nol del Laberint, 1961. Fusta, terracuita i ferro. Pe\u00e7a \u00fanica. 35 x 50 x 5 cm.<\/p><\/div>\n

Tamb\u00e9 s\u2019hi aborda el laberint, un element de possibilitats infinites. En angl\u00e8s hi ha dues paraules que designen dos tipus de laberint diferents;\u00a0labyrinth\u00a0<\/em>i\u00a0maze<\/em>, segons si t\u00e9 un o m\u00e9s d\u2019un cam\u00ed possible de resoluci\u00f3. De fet, ja es parlava del laberint a la mitologia cl\u00e0ssica, per\u00f2 sobretot s\u2019aplica en el m\u00f3n del jard\u00ed a partir del Renaixement. Per aix\u00f2 s\u2019introdueix en aquesta exposici\u00f3 a partir d\u2019una obra de Josep Maria Subirachs (1972-2014). Els barcelonins ja deuen saber que, els dies de tanta calor, no hi ha millor refugi t\u00e8rmic que el Laberint d\u2019Horta i les fonts adjacents. A m\u00e9s, dubto que alg\u00fa es pugui resistir a l\u2019adrenalina que provoca el repte de resoldre un laberint fet jard\u00ed.<\/p>\n

Morbositat, erotisme, euf\u00f2ria i moltes altres emocions es poden vincular amb hist\u00f2ries recurrents que passen en els parcs p\u00fablics. Per\u00f2 tamb\u00e9 relacionem els espais verds amb sentiments com pau, tranquil\u00b7litat, puresa i benestar. Probablement, tots hem anat a un prat verd a llegir, a estirar-nos o a respirar aire net i sempre notem certes vibracions de nost\u00e0lgia. Un sentiment que es desperta nom\u00e9s de veure l\u2019aiguafort de Mari\u00e0 Fortuny (1838-1874) o l\u2019aut\u00f2mat del segle XIX que posa m\u00fasica als nostres records.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Mari\u00e0 Fortuny, El bot\u00e0nic, 1875. Aiguafort estampat sobre paper pergam\u00ed. Primer tiratge avant la lettre. P. 27,7 x 21,4 cm; pp. 31,5 x 24 cm.<\/p><\/div>\n

El punt final d\u2019aquest viatge ve marcat per Santiago Rusi\u00f1ol (1861-1931) que, d\u2019una manera molt diferent de l\u2019habitual, ens ensenya el curs del riu Tajo al seu pas per Aranjuez<\/a>; i per un brodat flamenc del parad\u00eds que ocupa gaireb\u00e9 tota la paret on s\u2019exposa (140 x 288 cm) i va farcit de detalls per perdre-s\u2019hi. No hem d\u2019oblidar que cultura ve de cultivar i en aquesta exposici\u00f3 no pot tenir m\u00e9s sentit, aquesta paraula. La cultura \u00e9s voluntat i aqu\u00ed es nota la determinaci\u00f3 en el tema. Aquesta exposici\u00f3 coincideix amb el cicle\u00a0Parad\u00eds perdut. Cinema i jard\u00ed<\/em><\/a>, de la Filmoteca de Catalunya, coordinat pel mateix Ignacio Somovilla i que s\u2019inicia el 13 de juny.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Santiago Rusi\u00f1ol, El Tajo, 1898. Oli sobre tela, 66 x 85,5 cm<\/p><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Marta Pasarin | 30 de maig de 2022 | Catorze La galeria Artur Ramon Art reuneix\u00a0diferents episodis dels espais verds en una exposici\u00f3 Cada vegada que els mercuris s\u2019enfilen alegrement, […]<\/p>\n","protected":false},"author":14,"featured_media":31323,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"link","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[565,698],"tags":[],"class_list":["post-31443","post","type-post","status-publish","format-link","has-post-thumbnail","hentry","category-general-es","category-prensa","post_format-post-format-link"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31443","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/14"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31443"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31443\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":44972,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31443\/revisions\/44972"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31323"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31443"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31443"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/arturamon.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31443"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}