El poeta J.V Foix reivindicava, el 1918, des de les pàgines de la revista avantguardista Troços la potencia del segle XX tot proclamant: “nervi del noucents i sang del futur”. Certament, en el segle XX es trova el germen de la contemporaneitat que a Catalunya s’articula al llarg de la segona meitat a través de l’Informalisme.

Tres abstractes catalans: Guinovart (1927-2007), Hernández Pijuan (1931-2005) i Ràfols-Casamada (1923-2009) és una mostra que no només vol ser un reconeixement a tres rellevants artistes d’una mateixa generació que darrerament ens han deixat, pintors que van treballar en el territori de l’abstracció sinó que planteja una reflexió: el paper de cada un d’ells en la construcción de la cultura visual de l’Informalisme, sovint poc reconegut.

L’exposició se centra en els anys seixanta i setanta i presenta un col.lecció de pintures i obres sobre paper basada en una sel.lecció acurada de les millors obres.

En el cas de Guinovart , el informalisme li otorga la possibilitat de coneixer nous materials vinculats a la naturalesa una estructura que podriem definir-la com a material collage. L’obra de Rafols Casamada és la voluntat de recerca en la construcció d’un espai pictòric/poètic de color. I Hernández-Pijoan treballa l’anàlisi del traç com a essència del fet pictòric. Matèria. Color . Traç: tres abstractes catalans.